dilluns, 7 de juny del 2010

Benvinguts un altre cop seguidors del blog!!

Com va l’sprint de final de curs?
Des de lletres lligades esperem que hos vagi molt bé!!
Avui us parlarem del Hot Potatoes!ua nnova eina per poder crear i personalitzar les vostres activitats, etc.

Què és?
Hot Potatoes es un conjunt de sis eines per poder el.laborar continguts digitals. Aquesta aplicació va ser eleborada per l’equip d’investigació i desenvolupament del Humanities Computing and Media Centre de la Universitat de Victoria. Aquestes utilitats permeten crear exercicis interactius com per exemple una pàgina web i de diferents modalitats.

Com s’utilitza?

Tot el que es necesita per elaborar les activitats es introduir les dades, és a dir, el text que vols posar, les preguntes, les respostes, etc., i els programes es crearan automaticament las pàgina web.

A més, els programes estan dissenyats per a que espuguin personalitzar quasi totes les característiques de la pàgina.

Aquesta eina va molt bé, i més per les institucions euducatives, ja que els exercicis que elabores esp oden compartir coloncat-los en un servei de web d’accés al públic, i després la persona interesada podrà utilitzar la eina de Hot Potatoes.

Com obtenir Hot Potatoes al nostres ordenadors?
Doncs és molt fàcil. Per obtenir Hot Potatoes s’ha de clicar al enllaç següent:
Baja e instala HOT POTATOES. Aquest enllaç et porta a una pàgina web dels creadors d’aquesta aplicació. I una vegada dins d’aquesta pàgina web pots escollir la versió que vulgis segons el sistema opratiu que utilitzis.

I per últim, en aquest link us volem enseyar un exemple d’activitats creades i publicades a Hot Potatoes:
http://www.aula21.net/segunda/juandiaz/ejercicio1.htm

Fins aquí la nostra actualització d'avui! Esperem que us faci molt de servei aquesta eina, com totes les que anem penjant al llarg d'aquets blog!!

Doncs fins la pròxima bloggers!!!

ALBA

PROJECTE FINAL

Seguidors i seguidores del nostres bloc, com podeu veure ja arriba el nostre projecte final, i hem decidit crear el nostre propi Glog.

¿QUÈ ÉS?

Un glog, per a tots aquells bloggers que encara no teniu un, és una eina de multimèdia que permet construir i dissenyar els teus propis collages o murals i penjar-los a la web per a què qualsevol usuari els pugui visitar.

¿PERQUÈ EL VAM CREAR?

Vam crear un glog, perquè volíem fer una cosa diferent, de la que no havíem parlat encara en el nostre blog. A més, vam decidir fer el glog perquè ens oferia un ventall de possibilitats grandíssim per a poder crear el que passes per la nostra imaginació.

I el què va passar en aquell moment va ser la diada de Sant Jordi, així que vam decidir dissenyar el nostre glog de manera que expliqués la llegenda de Sant Jordi als nens. Aquest glog, ens serviria per a treballar la llegenda abans de la diada i que els nens poguessin conèixer la llegenda amb imatges i no només explicada oralment, com s’ha fet tradicionalment.

¿COM EL VAM CREAR?

Per crear el nostre glog, el primer què vam fer va ser resgistrar-nos a la página www.glogger.com. La veritat és que ens va costar una mica de treball perquè el programa no estava en la nostra llengua i no ho enteníem del tot bé, però vam anar provant i ens vam sortir força bé. Després de registrar-nos l’únic que vam fer va ser anar pensant el que volíem ficar, buscant les fotografies, escrivint el text i pensant els colors i la decoració que li volíem donar al nostre glog.

¿QUINA UTILITAT TÉ?

Des d’un pla educatiu li vam trobar molta utilitat, perquè pensem que és una eina que, a banda d’utilitzar els professors, també serveix per als alumnes, precisament el nostre glog estava pensat amb la idea de que la mestra presentés un glog amb la llegenda de Sant Jordi, i els alumnes haguessin de crear un altre, explicant com va anar i que van fer el dia de Sant Jordi, és a dir, resumint com es celebra aquest dia.

A més, trobem que és una eina molt divertida i sobretot que permet que els nens s’expressin de la manera que vulguin ja que poden utilitzar els colors que vulguin, les imatges que vulguin, els sons que vulguin, poden posar vídeos, poden fer de tot, és com dissenyar una miniweb, així treballem molt la creativitat i a més, també es treballen les TIC, ja que això desenvolupa més als nens en el domini d’un ordinador, i de programes de creació com aquests.
Resumint, un glog és una eina que es pot utilitzar per a moltíssimes coses, és un espai breu en el que es pot explicar un conte interactiu, una llegenda, treballar una unitat didàctica, etc.

Per tant us animem a tots i a totes a crear el vostre propi glog!!!! Veureu que divertit!!!

PER VEURE EL NOSTRE FEU CLIC AQUÍ

Moltes abraçades desde lletreslligades i fins aviaaaaaaaaat!!!!!!

dissabte, 5 de juny del 2010

El fracàs escolar



Hola... de nou. Al nostre blog ja heu vist diferents recursos educatius que es poden fer servir amb els alumnes així que en aquesta ocasió l'entrada anirà dirigida a un tema molt important i que cal considerar: el fracàs escolar.

En l’actualitat i en els darrers 15 anys hi ha hagut un creixent interès i preocupació per l’anomenat “fracàs escolar”, un problema que afecta a l’alumne però ell no és el responsable ni el culpable d’aquest sinó que el fracàs escolar està determinat per múltiples factors com el context social, la família, el funcionament del sistema educatiu, l’actitud de l’Administració, el treball de cada professor o la disposició del propi alumne.


El fracàs escolar el trobem a totes les etapes educatives: infantil, primària, secundària i universitat tot i que s’acostuma a identificar bàsicament amb els alumnes que cursen la secundària. Per tant, s’ha convertit en una preocupació per a gran part de la població i de la societat a qui directa o indirectament afecta aquesta situació.

Segons Álvaro Marchesi (2003) el fracàs escolar es pot definir com la no consecució dels objetius marcats en el pla d'estudis i, per tant, la no consecució del títol de Graduat en educació secundària.

Una de les estadístiques més importants a nivell mundial que controla el fracàs escolar és l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). L'informe de l'OCDE 2009 (amb dades del 2007) senyala que a Espanya el 49% de la població, entre 24 i 65 anys, han deixat els seus estudis en acabar l'ensenyament obligatori. Per altra banda, el nombre de graduats en l'Educació secundària postobligatòria (Batxillerat i Formació professional de grau mitjà), en l'edat corresponent, es sitúa en el 74%, nou punts per sota de la mitjana dels titulats de l'OCDE (83%). Tot i això, el 29% dels espanyols ha finalitzat l'Educació terciaria (Universitat i Formació professional de grau superior), situant-se per damunt de la mitjana de l'OCDE (27%) i s'ha produït un increment de l'accès a la Formació professional (21%).
Encara que les estadístiques no són favorables, cada vegada es va reduïnt més el fracàs escolar. Una bona mostra d'això, és que l'any 2007 el nombre de graduats en Educació secundària era del 74% que si ho comparem amb el 66% de l'any 2004, és un avenç significatiu.

El fracàs escolar no té una solució infalible ja que hi ha moltíssimes variables que el provoquen però si hi ha mesures que es poden prendre per a reduir-lo. Algunes d'aquestes mesures serien: l'introducció de les TIC en les classes per a fomentar l'interès dels alumnes; la reducció del nombre d'alumnes a l'aula per a que els professors puguin oferir una atenció més personalitzada als alumnes; més dedicació per part dels pares en les tasques dels alumnes ja que quan els pares no tenen interès en els assumptes acadèmics, els fills acostumen a desentendre's també; tenir bones relacions entre els pares i els professors per a que entre ambdós puguin solucionar els possibles problemes dels fills, entre moltes d'altres prevencions que es poden prendre.

Eso es todo amig@s,

Patricia

Referències:

- Marchesi, Álvaro. (2003). El Fracaso escolar en España. Madrid: Fundación Alternativas, DL.

- OCDE 2009

http://www.educared.net/PrimerasNoticias/hemero/2009/septiembre/edu/informeocde/print.pdf

dissabte, 22 de maig del 2010

PISSARRES ELECTRÒNIQUES


Una altra vegada més estem aquí bloggers!!

Aquesta vegada us presentem una nou recurs digital i són les…Pissarres electròniques!

Les pissarres interactives o també es poden dit PDI postren les imatges del PC sobre la seva superfícies i permeten al professor manegar els textos, dibuixos, esquemes, gràfics o dades mitjançant un llapis electrònic que funcioni igual que el ratolí d’un PC.

La multitud de coses que es poden fer amb aquestes pissarres electròniques permet millorar i complementar les explicacions del professor, això com les interaccions amb els alumnes.

És un recurs molt còmode i útil per als professors, ja que d’aquesta manera s’estalvien feina, els alumnes poden entendre les coses més ràpid i de manera senzilla. Ja que com es poden plasmar imatges, esquemes, fan més entenedores les explicacions del professor.

Passem a nombrar les coses que pot proporcionar les pissarres digitals:
-Permeten inserir elements audiovisuals (anotacions, fotos, plànols, sons, etc) per ajudar a la comprensió o emfatitzar les explicacions.
-Permeten desar el contingut de la pissarra en format electrònic sense interrompre l’explicació, per després poder-lo compartir pel correu electrònic o altres mitjans.
Permet fer cerques a Internet a l’instant.
-Mitjançant el llapis electrònic es pot utilitzar l’ordenador des de la pissarra.
-I a més, hi ha la possibilitat de fer reunions remotes per audio o videoconferència.

Com es la pantalla de la pissarra?

Es resistent per suportar els rigors de l’ús diari de els pissarres, i al no tenir components electrònics les petites ratllades no afecten el seu funcionament. Com el material de la pantalla es de antireflexos eviten que es produeixin brillantors, i fer que les imatges i textos projectats es puguin veure clars i fàcilment.

Un complement que va molt lligat a les pissarres electròniques és el llapis electrònic.
El llapis electrònic, a més, d’usar-se com una eina de formació efectiva per a les pissarres digitals també es pot utilitzar-se també com a esborrador i ajuda a mantenir la pissarra neta.

Com funciona?

S’ha de prémer el botó i pressionar la punta del llapis sobre la superfície de la pissarra, per marcar el que es vol indicar.

Esperem que anéssiu pensant en posar pissarres electròniques als vsotres col·legis d’aquesta manera us facilitareu la feina a vosaltres com a professors i als alumnes.

Aquí us adjuntem un pàgina web on podreu consultar quins tipusde pissarres electròniques hi han , i fins i tot poder fer la compra des de Internet.

http://www.proyectoresok.com/pantalla-proyeccion.php?type=INTERACTIVAS&hl=CA&idPantalla=10

A més a més, us adjuntem un vídeo on podeu veure les opinions de professors i alumnes de poder tenir pissarres digitals, i d'aquesta manera entendreu millor que són les pissarres electròniques:

http://www.youtube.com/watch?v=nwenshhbPjs

Fins aquí, la nostra actualització d'avui!! Fins una altra internautes!

ALBA

divendres, 21 de maig del 2010

QUADERNS VIRTUALS


L'aplicatiu Quaderns virtuals, és el traspàs dels quaderns tradicionals a la xarxa. És a dir, es tracta d'uns quaderns amb exercicis però que els hem de treballar en un ordinador mab accès a Internet. És un recurs que es pot utilitzar en totes les àrres i en tots els nivells educatius.

El professor abans de dissenyar el quadern virtual, ha de consultar al cercador de la biblioteca de quaderns virtuals si ja n'hi ha algun quadern virtual per treballar aquesta temàtica. Si no n'hi ha, en podrà crear un. Després de la seva creació ha de portar al dia el seguiment i la correcció del quadern.

Els quaderns virtuals, disposen d'un tipus d'activitats.

Les activitats de selecció, es tracta de triar una entre moltes respostes, les respostes poden ser textos, imatges, o sons. Exemple: http://clic.xtec.cat/qv_web/ca/qv_caract01.htm

Activitats de ordenació, s'han d'ordenar diferents elements, per tal de fer-ho s'han de moure els objectes al seu lloc adient. Exemple: http://clic.xtec.cat/qv_web/ca/qv_caract02.htm

Activitats de omplir espais, l'alumne ha d'omplir els espais en blanc amb les paraules que cosideri adients. Exemple: http://clic.xtec.cat/qv_web/ca/qv_caract03.htm

També hi ha altres tipus d'activitats, com activitats d'arrosegament, de dibuix, etc.

Aquest pot ser un aplicatiu molt interessant, per variar el mètode de treball a l'escola, i per motivar més els alumnes, sense canviar els continguts d'aprenentatge que es volen ensenyar, considero que és un recurs que tots els futurs mestres hauriem d'utilitzar.

Bé, amics i amigues, podríem estar 3 hores parlant de quaderns virtuals i mai acabaríem, però ara us he de deixar, si no us ha quedat ben clar o si el tema us interessa molt poder consultar aquestes webs on es detalla tot molt bé:



Això és tot bloggers!! Fins aviatt!!!

ANA


El sistema educativo se reestructura, obligado por el escenario social

Si el multiculturalismo se enfoca de una manera errónea puede conducir hacia un camino sin salida. El objetivo que ha de plantearse la escuela pública no es producir multiplicidad cultural (no es por ejemplo, volver negros a los negros o coreanos a los coreanos) como muchas veces se hace, sino que el objetivo de ésta, debe ser formar a ciudadanos sea cual sea el país en el que se desarrolle la educación .

Respetar la existencia de múltiples culturas significa que ninguna de ellas muestre tentaciones imperialistas de anexionarse o asimilarse a las otras, o rechazarlas, como es habitual hoy en día. Como la historia, nos avisa de los tantos casos con estas tentaciones que han existido, la sociedad civil debe activar los dispositivos necesarios, entre ellos los educativos, para prevenir esas tentaciones y apoyar el nuevo pluralismo que se está construyendo y sólo se podría construir en una sociedad en la que prime la libertad y la democracia.


Es evidente que actualmente, una comunidad que insiste en sus particularismos étnicos, provocando conflictos, e incluso, a veces llegando a morir por ellos, no tiene ningún futuro. Bien, en las escuelas de las sociedades desarrolladas existe un gran problema en la manera de abordar estas cuestiones, y es que no se trata de una tarea fácil, en una sociedad en que las personas no distinguen entre sus deberes como ciudadanos y sus derechos como consumidores. .


Nos encontramos como ya hemos dicho, en un escenario social en que educar es muy difícil, y algunos de los motivos que hace que esta tarea sea tan complicada, son estos:


· Desde hace algún tiempo el respeto y el reconocimiento de los jóvenes por la educación es casi inexistente hasta llegar al punto de que la propia motivación de los alumnos tiene que ser auspiciada por los educadores (son éstos los que primero tienen que construir la relación, para después poder enseñar) para poder reafirmar su legitimidad y cumplir con su función Esto requiere de nuevos profesionales que si estén preparados para ello y que habrá que ir construyendo.



· Se cuestiona la capacidad de la familia para socializar y para educar, con lo cual ésta, delega sus funciones a la escuela y a los centros educativos, que no dan abasto.




· Y por último, la causa que aquí más nos interesa, está relacionada con el escenario multicultural que antes comentábamos. A las escuelas y a los profesionales de la docencia se les encargan nuevas atribuciones relacionadas con este escenario social. Se trata de atribuciones, relacionadas con objetivos y tareas, y que se las imponen personas externas a la institución educativa, como son los políticos, las familias, etc.


Bajo esta situación, se le pide a las instituciones educativas y es necesario para su continuidad, una reestructuración, de manera que el modo de organizarse y las funciones docentes cambien. Existen evidencias claras de que en el sistema educativo se está produciendo un proceso de restructuración, de todos los elementos que forman parte de este sistema educativo, desde el papel de los alumnos y de los docentes, el rol de los directores, de las demandas familiares, hasta por supuesto toda la organización en conjunto. Este proceso, que viene obligado por el escenario social, se está produciendo muy lentamente, pero ha de llevarse a cabo si se quiere dar respuesta a las metas del siglo XXI.


El Sistema Educativo de una sociedad, a la que la globalización y los nuevos movimientos migratorios ha convertido en multicultural, ha de contemplar una educación para la inclusión. Como consecuencia de las migraciones, las escuelas españolas han sido receptoras de muchísimos alumnos de diferente origen, se han convertido en un punto de encuentro, en el que conviven diferentes grupos étnicos y culturales. La escuela entonces, se transforman en un lugar en el que interaccionan hijos de familias autóctonas e inmigrantes, y como tal, ha de facilitar el establecimiento de relaciones ricas y positivas entre sus miembros, que potencien la capacidad de convivir con respeto, aceptación y reconocimiento, y donde todos se sientan incluidos.


Las instituciones educativas, en general, están experimentando un cambio, se están adaptando a la sociedad multicultural y están dando respuesta a la diversidad cultural de sus aulas. Deberíamos decir que la cultura escolar no se mantiene estable; la escuela se caracteriza por estar anclada y desfasada en muchos aspectos en relación al tiempo que le toca vivir, y por ello, se ha sumergido en un cambio. Pero la escuela, además de ese cambio que con paciencia está llevando a cabo, tiene en mente otro objetivo muy importante “vivir juntos”, y para alcanzar este objetivo está llevando a cabo otros planteamientos, no únicamente en el ámbito escolar, sino que pretende despertar una ideología que posibilite estas conductas también en un ámbito social.


Es cierto que esta meta se encuentra en la mente de todo educador, pero la escuela también necesita del apoyo y la colaboración de la institución familiar. Si no existe una relación entre ambas instituciones, la educación puede orientarse hacia el fracaso. La cultura, los valores, etc., que promueve la escuela deben estar de acuerdo con los valores y la cultura que se transmite en la familia.


La escuela de nuestro tiempo tiene que realizar la función de forjar a sus jóvenes en la pedagogía de la diversidad, ha de preparar al alumnado para relacionarse en mundos diferentes al propio, participando de la igualdad de las capacidades y de oportunidades. Es decir, en todo momento ha de estar presente la interculturalidad en el campo educativo, basada en el “vivir con” personas de diferentes razas , culturas y etnias. Esta situación, nos ofrece la oportunidad de abrirnos a procesos de autoconocimiento y de reconocimiento del otro, de compartir espacios y experiencias, y de formar un espacio en el que se potencie la interacción y el reconocimiento mutuo.


Para que la escuela cambie sus patrones generales de acoger a la diversidad y ofrezca una enseñanza y un aprendizaje de calidad, tanto profesores como familias han de asumir y aceptar como propios estos principios de los que venimos hablando, principios que han de coger forma a través del currículum escolar, ya sea oculto o no oculto.



Consideramos que este tema es muy actual y de gran importancia, si este es un tema que os interesa, podeis consultar libros como los que voy a citar:


Hargreaves, A. (1996). Profesorado, cultura y postmodernidad (Cambian los tiempos, cambian los profesores). Madrid: Morata.


Brembeck, C. (2001). Alumno, familia y grupo de pares: escuela y socialización. Buenos Aires, Eudeba.


Fernández, T., Molina, J., Campillo, M., Lluch, X., Ytarte, R. M., Mijares, L., et al. (2005). Multiculturalidad y educación. Teorías, ámbitos, prácticas. Madrid: Alianza Editorial

ANA

Projecte eduCAT1x1

Seguidors

Qui som?

La meva foto
Sant Pere i Sant Pau, Tarragona, Spain
Som tres estudiants de la Universitat Rovira i Virgili,de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia. Estem estudiant el grau d'Educació Infantil i Primària. Aquest serà el nostre racó.