El fracàs escolar

Hola... de nou. Al nostre blog ja heu vist diferents recursos educatius que es poden fer servir amb els alumnes així que en aquesta ocasió l'entrada anirà dirigida a un tema molt important i que cal considerar: el fracàs escolar.

En l’actualitat i en els darrers 15 anys hi ha hagut un creixent interès i preocupació per l’anomenat “fracàs escolar”, un problema que afecta a l’alumne però ell no és el responsable ni el culpable d’aquest sinó que el fracàs escolar està determinat per múltiples factors com el context social, la família, el funcionament del sistema educatiu, l’actitud de l’Administració, el treball de cada professor o la disposició del propi alumne.


El fracàs escolar el trobem a totes les etapes educatives: infantil, primària, secundària i universitat tot i que s’acostuma a identificar bàsicament amb els alumnes que cursen la secundària. Per tant, s’ha convertit en una preocupació per a gran part de la població i de la societat a qui directa o indirectament afecta aquesta situació.

Segons Álvaro Marchesi (2003) el fracàs escolar es pot definir com la no consecució dels objetius marcats en el pla d'estudis i, per tant, la no consecució del títol de Graduat en educació secundària.

Una de les estadístiques més importants a nivell mundial que controla el fracàs escolar és l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). L'informe de l'OCDE 2009 (amb dades del 2007) senyala que a Espanya el 49% de la població, entre 24 i 65 anys, han deixat els seus estudis en acabar l'ensenyament obligatori. Per altra banda, el nombre de graduats en l'Educació secundària postobligatòria (Batxillerat i Formació professional de grau mitjà), en l'edat corresponent, es sitúa en el 74%, nou punts per sota de la mitjana dels titulats de l'OCDE (83%). Tot i això, el 29% dels espanyols ha finalitzat l'Educació terciaria (Universitat i Formació professional de grau superior), situant-se per damunt de la mitjana de l'OCDE (27%) i s'ha produït un increment de l'accès a la Formació professional (21%).
Encara que les estadístiques no són favorables, cada vegada es va reduïnt més el fracàs escolar. Una bona mostra d'això, és que l'any 2007 el nombre de graduats en Educació secundària era del 74% que si ho comparem amb el 66% de l'any 2004, és un avenç significatiu.

El fracàs escolar no té una solució infalible ja que hi ha moltíssimes variables que el provoquen però si hi ha mesures que es poden prendre per a reduir-lo. Algunes d'aquestes mesures serien: l'introducció de les TIC en les classes per a fomentar l'interès dels alumnes; la reducció del nombre d'alumnes a l'aula per a que els professors puguin oferir una atenció més personalitzada als alumnes; més dedicació per part dels pares en les tasques dels alumnes ja que quan els pares no tenen interès en els assumptes acadèmics, els fills acostumen a desentendre's també; tenir bones relacions entre els pares i els professors per a que entre ambdós puguin solucionar els possibles problemes dels fills, entre moltes d'altres prevencions que es poden prendre.

Eso es todo amig@s,

Patricia

Referències:

- Marchesi, Álvaro. (2003). El Fracaso escolar en España. Madrid: Fundación Alternativas, DL.

- OCDE 2009

http://www.educared.net/PrimerasNoticias/hemero/2009/septiembre/edu/informeocde/print.pdf